3

3

dijous, 30 d’agost del 2007

Una explicació de la dimissió de Rosa Regàs?

Aquí reproduim l'article publicat a El Periodico, el passat 20 d'agost, de Rosa Regàs on exposa una de les manipulacions dels mitjans de comunicació. Pot ser que la seva coherència i compromís clar amb l'esquerra, la república i la veritat estiguin al darrera de tot, vosaltres treureu les conclusions sobre el tema.


¿Per què contra Chávez?

A vegades es manipulen les notícies tergiversant- ne les dades disponibles. Per exemple, els assassinats de ciutadans palestins perpetrats per l'Exèrcit israelià se'ns donen com "Soldats israelians maten dos terroristes que viatjaven en un cotxe...". ¿Qui havia dit que ho fossin? ¿Potser han estat jutjats? ¿La informació dels serveis d’intel·ligència d'un Estat substitueix la justícia?

Però també amb el silenci es poden transmetre al lector notícies escorades cap a la defensa de la ideologia de l'agència de notícies, el mateix diari, el periodista, o, directament, el poder. Les actuacions de Chávez, el tan vilipendiat president de Veneçuela, sempre arriben carregades d'oprobi. Però, ¿quan se'ns parla dels èxits aconseguits per ell en un país ric que va trobar submergit en la misèria i en la corrupció?
Ens els explica Ignacio Ramonet a Le Monde Diplomatique d'aquest mes: "Més de tres milions d'hectàrees de terra distribuïdes entre els pagesos. Milions de nens i d'adults alfabetitzats. Milers de dispensaris mèdics instal·lats als barris populars.

Desenes de milers de persones sense recursos amb afeccions oculars operades gratuïtament. Els productes alimentaris bàsics estan subvencionats i són oferts als pobres a preus inferiors a un 42% respecte als preus del mercat. La durada de la jornada laboral setmanal ha passat de 44 hores a 36, i el salari mínim ja arriba als 204 euros mensuals (el més alt de l'Amèrica Llatina)".

Segons l'informe del maig del 2006 del Center for Economic and Policy Research, de Washington, aquestes mesures han donat com a resultat que entre el 1999 i el 2005 la pobresa caigués a Veneçuela del 42,8% al 33,9%, i l'economia submergida, del 53% al 40%. I segons Business Week (Nova York, juny del 2007), el creixement en els últims tres anys va arribar al 12%, dels més alts del món, amb una pujada del consum del 18% anual.

Ningú parla d'aquests encerts de Chávez. Més aviat ens dediquem a denigrar-lo per presentar "una reforma constitucional per la qual pugui ser elegit de manera indefinida". Com els nostres presidents, aquí, a Espanya.
ROSA Regàs

dimarts, 28 d’agost del 2007

El Corte Inglés guanya 2 milions d’euros diaris en el darrer any.



Cada dia que les botigues de El Corte Inglés tanquen les seves portes, el grup presidit per l’inefable Isidoro Álvarez, obté un benefici mitjà d’uns dos milions d’euros.
Tot i que el calendari d’obertures resulti diferent segons el territori que es tracti, aquesta empresa va totalitzà en el darrer any uns beneficis de 712,4 milions d’euros, just el 9,1% més que en l’exercici anterior.
Els comptes que els responsables de ECI varen presentar a la junta general dels accionistes, van quedar aprovats ahir a Madrid, a la seu de la fundació “Ramón Areces”.
Els propietaris de l’empresa donaren el vist i plau a uns resultats que els mantenen com a líders indiscutibles de la distribució: unes vendes de 17.093 milions (xifra molt propera als tres bilions de les antigues pessetes), uns fons propis de 7.149 i una plantilla de 105.000 persones.

INVERSIÓ IMMOBILIARIA

En l’exercici passat (que l’empresa va tancar el 28 de febrer últim), les inversions foren especialment elevades. L’empresa va dedicar 1.642 milions, la major part dedicats a l’adquisició d’Ason Immobiliària, empresa propietària de l’edifici Windsor i el 20% del capital de Torre Picasso. Però en aquest exercici fiscal, el grup comercial ja s’ha venut la participació en l’emblemàtica torre madrilenya, conservant el solar arrasat pel foc, amb l’objectiu, segons l’Isidoro, "de construir un dels més moderns i innovadors grans magatzems d’Europa".

En allò respectiu a l’expansió, s’han obert tres nous centres al darrer any. Costa Mijas a Màlaga i Getafe dos centres comercials amb la combinació de les plantes d’ECI i els hipermercats Hipercor. Fora de l’estat espanyol, han obert el segon centre a Portugal, en la localitat de Vila Nova de Gaia.

Per aquest exercici tenen previst que en els propers mesos s’inaugurin quatre nous centres comercials (Guadalajara, Elx, Leganés i Jaén). "Es un aconteixement de gran importància pel que suposa d’ esforç inversor i desenvolupament del grup, que exigirà de tots un nou esforç per superar amb èxit aquest important repte", va senyalà l’Isidoro davant dels accionistes, sense immutar-se el tio.

Però a part dels centres comercials, en l’últim any el grup ECI ha obert 20 botigues Sfera; 14 Telecor; 15 Opencor; 9 centres d’Òptica 2000; 42 sucursals de Viajes El Corte Inglés y 11 supermercats Supercor.

LA CINQUENA PART DELS CIUTADANS ESPANYOLS

La singularitat i el nivell d’implantació dels centres comercials d’ECI en l’estat espanyol queda de manifest amb les xifres de visitants que va rebre en un any: 627 milions. Dels casi 46 milions de ciutadans de l’estat espanyol sensats, el 21,7% (10 milions) tenen la tarja de compra del grup.

En la política social i laboral del grup, allò que ens afecta directament a nosaltres, el tio, l’Isidoro, va recordar als accionistes que el 5,3% de la plantilla és d’origen estranger (de 60 països), encara que majoritàriament de sud-america, i que en el 2006 va crear 4.390 noves col·locacions, el que situa el total de treballadors i treballadores a jornada completa en 96.871, i que va aplicar mesures per a fomentar la igualtat laboral de les dones. Quina barra!!!.

Per acabar-ho d’adobar aquí teniu el “sou” del consell d’administració de l’empresa va ser de 11’918 milions d’euros, un 6% més que l’anterior any (igual que el nostre conveni). Van cobrar 2’375 milions d’euros com a retribució, i per altres conceptes 9’54 milions, és a dir 1.982.489.190 de les antigues pessetes.

En els següents enllaços podeu obtenir la informació que ha donat la premsa, com per exemple;

“Cinco Días”
http://www.cincodias.com/articulo/empresas/grupo/consolida/lider/Europa/tercero/mundo/grandes/almacenes/cdscdi/20070827cdscdiemp_3/Tes/

“Expansión”
http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/es/desarrollo/1029159.html

“ABC”
http://www.abc.es/20070827/economia-empresas/corte-ingles-mejora-beneficio_200708270308.html

“Diario de Sevilla”
http://www.diariodesevilla.com/153510_ESN_HTML.htm

“El Periódico de Catalunya”
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=436116&idseccio_PK=1009&h=

“El País”
http://www.elpais.com/articulo/economia/Corte/Ingles/eleva/inversion/nivel/record/acelerar/crecimiento/elpepueco/20070827elpepieco_2/Tes

dijous, 23 d’agost del 2007

CCOO DE CATALUNYA EXIGEIX UNA REDUCCIÓ MÉS RÀPIDA DE LA JORNADA DE TREBALL EN ELS CONVENIS COL•LECTIUS

El creixement de l'ocupació precària en la construcció, l'hostaleria i el comerç, amb jornades de treball més llargues, està en l'origen d'aquesta situació.

CCOO ha realitzat una anàlisi de l'evolució dels temps de treball, que evidencia, que el model de creixement econòmic basat, encara majoritàriament, en la competitivitat via costos laborals baixos, i en sectors d'activitat com la construcció, l'hostaleria i el comerç, que concentren la pràctica totalitat de les noves ocupacions i amb una elevada precarietat, explica la situació d'estancament de la reducció de jornada.

La reducció de la jornada de treball en els convenis col·lectius es realitza de forma progressiva, no obstant això, es ralenteix en terme mitjà. La jornada mitja pactada en 2007, a Catalunya se situa, en 1.759 hores anuals, quan en 2000 era de 1.764 hores.

L'Enquesta de Conjuntura Laboral confirma aquesta evolució. El 4t trimestre de 2000 la jornada mitja efectiva de treball a Catalunya era de 432,7 hores. El 4t trimestre de 2006, era de 414,7 hores.

Les hores extres tendeixen a un lent descens, provocat en part per la negociació sindical de la flexibilitat i la seva substitució per descansos retribuïts compensatoris. Mentre en el 4t trimestre de 1990, es realitzaven 3,3 hores per treballador assalariat; en el 4t trimestre de 2006 es realitzaven solament 1,5 hores.

Però, al costat d'aquesta dada positiva, continuen persistint altres problemes, especialment l'alt nivell de concentració de la realització d’hores extres per un mateix treballador, 23,4 hores, el que indica un preocupant nivell d'hores extres habituals. Altra qüestió inacceptable és la prolongació de jornada no reconeguda, i en ocasions tampoc retribuïda, que a més dels sectors del comerç, l'hostaleria o la construcció, afecta, també al sector financer i a sectors qualificats de serveis a les empreses.

La flexibilitat del temps de treball s'ha estès de forma molt important. El 17,6% dels treballadors tenen règim flexible de treball. El 25% té règim de torns, el 36,9% treballa tots els dissabtes i el 22,1% tots els diumenges. No obstant això, l’empresariat no acaba d'acceptar la necessitat que les persones tinguin, també, dret a una “flexibilitat de rostre humà”, amb una major seguretat i drets per a organitzar la seva vida personal i conciliar-la amb la laboral.

CCOO de Catalunya proposa intensificar l'acció sindical per a:

1.- Reduir més ràpidament la jornada de treball en els convenis. Cap conveni per sobre de les 38 hores setmanals mitjanes.

2.- Reforçar la substitució d'hores extres per descansos sota control personal.

3.- Eradicar les prolongacions no reconegudes de jornada. Intervenció amb Inspecció de Treball.

4.- Revisar els actuals convenis col·lectius per a millorar el control sindical dels canvis horaris.

5.- Garantir sistemes de flexibilitat i organització del temps de treball al servei de les persones, amb major seguretat i estabilitat, prenent en consideració la voluntarietat, la permuta, les necessitats de formació i l'existència de persones dependents.

6—Generalitzar l'avaluació els riscos psicosocials, en els quals l'organització del temps de treball són un factor determinant, per a incorporar-la a la prevenció de la salut laboral.

7—Integrar els problemes de mobilitat i transport als centres de treball, en l'organització del temps de treball i els seus canvis, amb l'objecte de garantir les alternatives més sostenibles i menys costoses per als treballadors.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 22 d’agost de 2007

dilluns, 13 d’agost del 2007

HA MORT LLUIS MARIA XIRINACS


LAMENTEM LA PÈRDUA DEL LLUITADOR ANTIFRANQUISTA LLUIS MARIA XIRINACS, ‘DESTACAT HOME D’ESQUERRES I DEFENSOR DELS DRETS NACIONALS DE CATALUNYA’


La secció sindical volem expressar el condol per la mort del destacat lluitador antifranquista i ex senador Lluís Maria Xirinacs, lloant la figura de Xirinacs com a persona vinculada a la defensa de les llibertats nacionals i socials de Catalunya.I destacant molt especialment el paper desenvolupat per Xirinacs en l’impuls de l’Assemblea de Catalunya, en la lluita contra el règim franquista, la recerca de la llibertat del poble català i el seu dret a l’autodeterminació, i el foment de la pau.

divendres, 10 d’agost del 2007

Está en juego nuestra salud

La representante de la sección sindical de CC.OO. de Sevilla sufrió un accidente laboral el 19 de diciembre de 2005.
Tras casi 5 meses de baja, solicitó su historia clínica a la empresa ya que el diagnóstico del parte de baja y de alta del servicio médico de la empresa fue esguince de tobillo izquierdo, habiendo diagnosticado el especialista fractura de cuboides como lesión principal …
La petición de la historia clínica no fue atendida por el jefe de personal, remitiéndola al servicio médico, el cual pasó olímpicamente de la compañera negándose a recoger un burofax.
El dpto. de personal le proporcionó el parte de accidente laboral mediante petición con acuse de recibo, y en ese parte consta el primer diagnóstico hecho en urgencias de esguince, que tras diversas pruebas posteriores se cambió porque era una fractura de cuboides.
Después de varios escritos dirigidos al servicio médico de la empresa para conseguir su historia clínica en Mayo, Junio y Julio de 2006, sin resultado alguno, tubo que presentar la correspondiente denuncia en la Inspección de Trabajo a través del Sindicato el 10 de Agosto de 2006, consiguiendo (ahora sí) que en Julio de 2007 la Inspección REQUIRIERA a la empresa la entrega de su historial médico del accidente laboral.
Este peregrinaje que ha hecho la compañera para tener una documentación que por Ley le corresponde es lo que pretende esta empresa para marearte, aburrirte y que al final desistas y así nunca quede constancia de ningún hecho.
La historia clínica le servirá a la compañera, para poder modificar la calificación en el parte de accidente de trabajo, de lesión leve por grave (duración de curación e importancia de la misma –fractura) ya que no es lo mismo si se resiente y tuviera que demostrar que un día hubo una fractura de cuboides por accidente laboral.
Lo que nos enseña la experiencia de esta compañera son varias cosas:
- saber que detrás de la persona que nos atiende en el servicio médico está el departamento de personal, y que a pesar de su buen quehacer como profesional de la medicina, responde a los intereses de la empresa.
- un parte de accidente puede mentir (o no decir la verdad) sobre lo ocurrido -las causas y las lesiones-, por eso es importante tenerlo, comprobarlo y corregirlo. Para ello hay que pedirlo siempre.
- la mutua (de acuerdo siempre con la empresa) es una entidad que por encima de la salud prima el negocio, y que los trabajadores y trabajadoras accidentadas o de baja por enfermedad vuelvan al trabajo cuanto antes. Y siempre que tienen la oportunidad nos envian a la Seguridad Social. Por eso es importante que el diagnótico de un parte de accidente sea el correcto, las recaidas o las consecuencias de las lesiones no podrán ser nunca derivadas como enfermedad común si estamos encima de ello.
Podeis leer el relato que hace la compañera en la siguiente dirección http://ccooduque.blogspot.com/, o clicando en el enlace que tenemos a la izquierda de la página.

dimarts, 7 d’agost del 2007

Nos informan desde Málaga

A los que no estéis al tanto de la situación de la compañera Charo os la resumimos brevemente.

Esta compañera fue despedida hace cuatro años. Tras una primera Sentencia que declaraba la improcedencia del despido, la compañera recurrió para que se celebrase otro Juicio ya que, según ella y nosotros, tenía muchas posiblidades de conseguir un despido nulo (que no es otra cosa que la readmisión obligatoria). Efectivamente, tras repetirse el Juicio se declaró la NULIDAD del despido por violación de Derecho Fundamental. A raíz de esta Sentencia El Corte Inglés la ha tenido suspendida de empleo, que no de sueldo, durante dos años; es decir, ha estado cobrando sin acudir a su puesto de trabajo porque así lo quería la empresa. Hace unos meses el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía desestimó el Recurso presentado por El Corte Inglés y ratificó la NULIDAD del despido. Esto ha supuesto un tremendo varapalo para la Dirección de El Corte Inglés, que no ha podido soportar por mas tiempo esta situación y ha tenido que llegar a un acuerdo económico con la compañera para rescindir su contrato.

Desde la Sección Sindical de CC.OO. de Málaga en El Corte Inglés valoramos positivamente este acuerdo; bien es cierto que hubiésemos deseado que la compañera se hubiese reincorporado a su puesto de trabajo, ya que ésta es la finalidad de nuestra lucha como Sindicato, pero no es menos cierto que es una decisión personal suya, y en este caso en concreto, debido a la situación laboral tan anómala que padecía, pensamos que el problema no tenía otra solución posible.

Por último, y para que comprendáis un poco mas el motivo que ha llevado a la compañera a tomar esta decisión, os diremos que El Corte Inglés ha pagado más de 50.000.000 de pesetas entre Hacienda, la Seguridad Social y la indemnización a la compañera para rescindir su contrato.





dilluns, 6 d’agost del 2007

Más jefes, menos jefas

Estos últimos días ha salido la circular con los "nombramientos" de nuevos jefes, y alguna jefa.Ha sido un año "normal" dentro de los últimos 44, un montón de hombres y una pequeña proporción de mujeres.

Este año han sido 80 personas en total. De ellas 22 mujeres (el 27'50 %) y 58 hombres (72'50 %), dentro de los parámetros "normales". Pero si miramos los subjefes, que en realidad son los nuevos nombramientos, sólo hay 38 personas, y de ellas 9 mujeres (23'68 %) Y 29 HOMBRES (76'32 %). Todo un record.

En el cuadro que adjuntamos, podeis comprobar la evolución en los nombramientos de los últimos seis años. A pesar de haberlo denunciado ante la Autoridad Laboral (recordad que aún está pendiente la sentencia del juicio del pasado 5 de Octubre) la tendencia de la empresa no se ha modificado ni un ápice.


NI NOS DOMARON, NI NOS DOBLARON NI NOS VAN A DOMESTICAR

NI NOS DOMARON, NI NOS DOBLARON NI NOS VAN A DOMESTICAR
Marcelino y Josefina en el acto de homenaje del pasado lunes 26 de Noviembre