Ens trobem davant d’un moment
absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les
polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment
de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar
els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.
La situació demana una resposta
col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i
cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota
governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU, en el nostre cas, dediquen
els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen
les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la
Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un
deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i
francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute,
suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei
de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.
A Catalunya, som més de 800 mil
aturats, i així mateix els llocs de treball van acompanyats de la precarietat
en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la
qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. El 65%
dels aturats han vist ja esgotades les seves prestacions socials, la qual cosa
significa que aproximadament 90 mil famílies es troben ja sense cap tipus
d’ingrés.
A més, les últimes reformes
laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a
les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i
provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb
tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels
salaris… són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes.
D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball,
mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta
i possibilitat d’organització per part dels treballadors i treballadores.
Tot i així, resistim, i les
respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb lluites
de treballadors i treballadores d’empreses com Panrico sent un gran exemple i
havent dut a terme la vaga més llarga dels últims anys a Catalunya; d’Alstom,
de Cosmocaixa, d’HP, de TMB, de TV3; com també en els sectors públics, com la
sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures
i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de
qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe
a la nostra cultura i la nostra llengua i la LEC la qual avança en la
privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. La
mobilització, dóna fruits, com demostren les lluites dels treballadors i
treballadores de recollida d’escombraries de Madrid i Alacant entre d’altres,
la lluita veïnal de Gamonal, de la marea blanca contra la privatització dels hospitals
a Madrid.
Els desallotjaments d’habitatges
han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els forts moviments
de solidaritat veïnal que la PAH i altres col·lectius han canalitzat i
organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant
pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i de
les grans promotores immobiliàries. Així doncs, l’expropiació d’habitatges i
els lloguers socials són encara un objectiu de lluita per assolir.
La situació es veu, encara més,
agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i
ens reprimeix, recau sobre col·lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els
infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del
càstig que suposa aquesta crisi que a hores d’ara tenim més que clar que és una
estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a
una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els
subministraments d’aigua i energia, pensions adequades, com també una Renda
Garantida que permeti cobrir com a mínim les necessitats bàsiques.
El poble de Catalunya, s’ha
mobilitzat en contra de les polítiques del PPSOE com també de CiU que amb el
suport d’ERC, és còmplice directe impulsant i inspirant retallades en tots els
sectors com també les privatitzacions dels drets socials en general.
La majoria de la població, rebutja
i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que
defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores
com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual
suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona.
El nostre poble no se sent
identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió.
No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre
inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores.
El poble català no se sent
identificat amb un Estat espanyol que s’empara en una Constitució que no
garanteixen l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.
La MARXA DE LA DIGNITAT vol
recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país i,
per tal d’aconseguir-ho, ens plantegem articular un moviment col·lectiu i amb
continuïtat que defensi amb contundència els següents objectius:
·
Dir NO al pagament d’un deute il·legítim, enfrontant-nos
a la banca europea (BCE, UE)
·
Acabar amb l’atur, la precarietat mitjançant el
repartiment del treball i la riquesa.
·
Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades
com també de les reformes laborals.
·
Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i
les pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva
procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.
·
Combatre la repressió, la impunitat i els abusos
policials.
·
Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona
trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos. Diem NO a
la contrareforma de la lli de l’avortament d’en Gallardón.
·
Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els
governs fidels a la Troika. Que se’n vagin TOTS!
·
Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els
pobles.
PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!